El Cel del Pallars

El cel canvia

Amb l'arribada de setembre, el firmament del Pallars cambia de ritme. Tot i que el Triangle d'Estiu (Vega, Deneb i Altair) encara domina la part alta del cel al capvespre, l'eix de la nostra galàxia comença a inclinar-se cap a l'oest.

L'estabilitat atmosfèrica de l'inici de la tardor i la menor humitat nocturna ens regalen algunes de les nits amb millor transparència de tot l'any. És el moment ideal per acomiadar els objectes de Sagitari i l'Escorpí i començar a explorar les grans constel·lacions de la tardor: Pegàs, Andròmeda, Cassiopea i Perseu.

Setembre, nit a nit

Setembre és un mes ideal per continuar mirant amunt: viurem l'oposició de Saturn en el seu punt de màxima brillantor, l'arribada de l'equinocci que obre la porta a la mística Llum Zodiacal a les matinades, i el relleu de les grans constel·lacions de tardor encapçalades per Pegàs i Andròmeda. Aquesta és la guia d'esdeveniments per sortir a mirar el cel amb intenció. Toca qualsevol nit per obrir-ne la fitxa.

El ritme de la Lluna

La Lluna de setembre ens regala una segona meitat de mes ideal per a l'observació planetària i una finestra central de cel fosc perfectament situada per gaudir del cel profund sense la seva interferència lluminosa.

Saturn en Oposició: el rei dels anells al seu màxim esplendor

Aquest mes de setembre, Saturn n'és el gran protagonista. El dia 17 de setembre, el planeta dels anells assoleix l'oposició: es troba exactament alineat amb la Terra i el Sol, a la distància més curta de tot l'any respecte a nosaltres.

Això significa dues coses fonamentals per a qualsevol observador:

1. Brillantor i mida màximes: Saturn brillarà amb la seva màxima intensitat de l'any i serà visible durant tota la nit, des que es pon el Sol per l'oest fins que surt per l'est a l'alba.
2. Inclinació dels anells: Tot i que els anells de Saturn es troben actualment en un angle de visió bastant tancat respecte als anys anteriors, qualsevol petit telescopi o prismàtics astronòmics de gran augment permetran distingir clarament la silueta ovalada del planeta.

Com observar-ho: Busca un punt fix de llum groguenca i daurada cap a l'est-sud-est en fer-se fosc (a la constel·lació d'Aquari). A diferència de les estrelles, els planetes no parpellegen.

La “falsa alba” de tardor: La Llum Zodiacal

Sabies que durant les setmanes al voltant de l'equinocci de tardor pots veure una “falsa alba” piramidal abans que surti el Sol?

Aquest fenomen tan especial s'anomena Llum Zodiacal. Es tracta d'un con feble de llum blanca i difusa que s'eleva des de l'horitzó cap al cel abans de l'albada. Què és realment aquesta llum? És la llum del Sol reflectida per milions de petites partícules de pols espacial i restes de cometes disperses al llarg del pla del Sistema Solar (l'eclíptica).

A la tardor, l'eclíptica forma un angle molt elevat respecte a l'horitzó abans de la sortida del Sol. Als cels foscos i protegits del Pallars, lluny de la contaminació lluminosa de les grans ciutats, si t'aixeques un par de hores abans de l'alba durant la Lluna Nova de setembre, podràs veure clarament aquesta piràmide fantasmagòrica de llum tallant el cel nocturn.

Com trobar la Galàxia d'Andròmeda (M31) a ull nu

Setembre marca l'inici de la millor època de l'any per observar la Galàxia d'Andròmeda (M31). Situada a 2,5 milions d'anys llum de nosaltres, és l'objecte més distant que l'ull humà pot captar sense cap mena d'ajuda d'instruments. Aprendre a trobar-la és el baptisme de foc de qualsevol aficionat a l'astronomia.

1. Troba el Gran Quadrat de Pegàs: Mira cap a l'horitzó est/sud-est a primera hora de la nit. Identifica quatre estrelles brillants que formen un gran quadrat gairebé perfecte al cel.
2. Salta cap a la constel·lació d'Andròmeda: Utilitza l'estrella superior esquerra del quadrat (Alpheratz, que connecta Pegàs amb Andròmeda). Des d'aquesta estrella, segueix una línia de dues estrelles cap a l'esquerra fins a arribar a Mirach.
3. El “salt d'estrelles” (Star-hopping): Des de Mirach, puja dues estrelles cap amunt (en direcció a la constel·lació de Cassiopea, la famosa “W” del cel nord). Just a sobre de la segona estrella, veuràs una petita taca blanquinosa i difusa.

Com observar-la segons la teva eina

Si només pots sortir una nit…

Tres tresors per mirar més enllà

Amb la foscor de setembre, aquests tres objectes es converteixen en els grans protagonistes de la nit:

Participa

La Nebulosa de l'Anell (M57)

Abans que el Triangle d'Estiu s'amagui definitivament a l'oest, setembre ofereix l'última gran oportunitat de la temporada per afrontar un dels reptes visuals més fascinants del cel profund: la Nebulosa de l'Anell (M57) a la constel·lació de la Lira. Es tracta d'una nebulosa planetària —les restes d'una estrella moribunda que va expulsar les seves capes exteriors.

1. On buscar-la: Troba l'estrella Vega (una de les més brillants del cel nocturn) i identifica el petit paral·lelogram que forma la constel·lació de la Lira. Apunta la teva cerca exactament al punt mitjà entre les dues estrelles inferiors del quadrilàter (Sulafat i Sheliak).
2. El repte amb binoculars: Amb uns prismàtics astronòmics ben estabilitzats en un cel molt fosc, M57 no es veu com una estrella puntiforme, sinó com un disc d'aspecte “fantasmagòric” o una petita taca d'argila difusa.
3. El premi amb telescopi: Utilitzant un telescopi amb augments mitjans-alts (a partir de 80×-100×), la nebulosa desvela la seva vertadera naturalesa: un cercle o anell de fum perfectament definit que flota en la foscor de l'espai.

Consell de l'astrònom: Com que la llum d'M57 és suau i concentrada, utilitza la tècnica de la visió desviada (mirar lleugerament al costat del centre de l'ocular) per fer ressaltar el contrast de les vores de l'anell.